Aparell respiratori: Funcions

Aparell respiratori
Analitzarem:
Mecànica respiratòria
Intercanvi gasós als pulmons

Aparell respiratori
L'energia que necessiten les cèl ? lules de l'organisme per exercir les seves funcions específiques escau, en últim terme, de la combustió de determinades substàncies químiques. Aquestes i altres reaccions bioquímiques fan necessària una aportació contínua d'oxigen. A més permet eliminar el CO2 del metabolisme cel lular.

L'estructura general de l'aparell respiratori consta de: nas i boca, faringe, laringe, tràquea, bronquis i bronquíols fins a acabar en unes estructures saculars anomenats alvèols pulmonars, els quals estan envoltats d'una xarxa de capil lars sanguinis on s'efectua l'intercanvi gasós amb la sang. Es calcula en 100 m2 la superfície de contacte dels alvèols amb els capil lars. Aquests juntament amb els capil.lars constitueixen una massa esponjosa i elastica que rep el nom de pulmons.

Mecànica respiratòria
Els moviments que determinen l'entrada d'aire als pulmons constitueixen la inspiració. En aquesta mecanica entra en joc el diafragma i dels músculs intercostals. La tornada a la seva posició de repòs és el que anomenem expiració.

Normalment en una inspiració augmenta el volum toràcic en 500 ml d'aire (aire basal), però si es força al màxim la inspiració s'aconsegueix augmentar el seu volum en tres litres més (aire complementari), si forcem l'expiració podem eliminar un litre d'aire més (aire suplementari). A la suma de l'aire basal, el complementari i el suplementari se'l coneix amb el nom de capacitat vital. La mecànica respiratòria aquesta governada pel centre respiratori. L'activitat del centre està supeditada a diverses influències que s'exerceixen sobre el (per exemple l'augment de CO2 a la sang.

Intercanvi gasós als pulmons
El desplaçament d'un gas a través d'una membrana depèn de la permeabilitat d'aquesta i de la pressió parcial d'aquell a banda i banda d'ella. La pressió parcial del O2 quan arriba als alvèols és de 100 mm. Hg. D'altra banda, la pressió del CO2 alveolar és de 40 mm. Hg. D'altra banda la pressió d'aquests gasos en la sang venosa en arribar als alvèols pulmonars és de 40 mm. Hg i 46 mm. Hg respectivament. És aquí on es produeix l'intercanvi pel que l'aire alveolar passa a la sang arterial amb la mateixa pressió. La quantitat d'O2 que és capaç de fixar un volum de sang és cent vegades superior al que cal esperar de la solubilitat d'aquest gas en el plasma. La causa d'això és la particular afinitat de l'hemoglobina (Hb) amb l'oxigen.

Temes relacionats

    Aparell sensitiu
    Aparell excretor
    Aparell locomotor
    Sistema circulatori
    Sistema nerviós
    Aparell digestiu

* Traducció automàtica